El conflicte armat en Cabo Delgado segueix actiu des de fa més de 5 anys.

En una província de 2,5 milions d’habitants i amb una precària situació socioeconòmica hi ha més d’un milió de desplaçats.

Els atacs continuen expandint-se de nord a sud de la regió i fins i tot han arribat a zones limítrofes.

Més de la meitat de la població de Moçambic viu sota el llindar de pobresa. El país travessa, a més, una situació d’inseguretat alimentària molt preocupant, agreujada a la regió de Cap Prim pel pas del cicló Kenneth en 2019 i les pluges torrencials del 2020 i 2021. L’extrema vulnerabilitat de la població de Cap Prim, majoritàriament rural, i la seva exposició a fenòmens climàtics extrems es tradueix en un empitjorament de les condicions vida any rere any.

Dels 2,5 milions de persones que habiten la regió, avui dia, més d’1 milió han abandonat les seves llars per causa del conflicte. La major part d’elles fugen cap al sud dins de la província amb l’esperança de poder tornar a les seves llars algun dia. Unes altres, en canvi, travessen les fronteres de les províncies pròximes de Nampula i Niassa. Però avui no queda cap zona segura i impera la por de veure’s atacats en qualsevol moment.

La presència de tropes estrangeres ha generat una aparent sensació de pau, especialment a les ciutats i en la costa. Aquesta suposada calma està sent aprofitada pel govern per a tractar de generar una volta a la normalitat i desplaçar als seus funcionaris de tornada als nuclis calents de la regió. Les autoritats busquen així generar un efecte anomenada perquè la població torni a unes devastades comunitats en les quals ni la subsistència ni la seguretat semblen assegurades de moment. El conflicte armat no sols ha provocat aquest massiu desplaçament, sinó que ha deixat enrere un gran nombre de víctimes. Així mateix, moltes persones han estat segrestades pels terroristes, sobretot nenes i joves que són objecte d’abusos sexuals.

Les famílies desplaçades depenen de l’acció humanitària. No obstant això, les ajudes cada vegada cobreixen menys necessitats i les possibilitats de retornar continuen reduint-se pels incessants atacs. Moltes intenten refer les seves vides en camps de reassentaments on, si és possible, construeixen habitatges precaris. En altres ocasions, són acollides per famílies locals que, després d’un temps, també sofreixen l’esgotament dels seus recursos i a més queden fora de les ajudes internacionals perquè no són famílies desplaçades. El resultat és una deterioració de l’ambient social i de les relacions entre les comunitats d’acolliment i les desplaçades.

L’arribada de població desplaçada ha suposat per a molts llocs d’acolliment, duplicar o fins i tot triplicar la seva població en molt poc temps, amb la consegüent tensió sobre els recursos disponibles.

D’una banda, les infraestructures existents (pous d’aigua, centres de salut, escoles…) amb un deficitari funcionament inicial, ara han deixat de funcionar o són clarament insuficients. D’altra banda, s’estan creant centres de reassentament en terres de cultiu de la població local, que ara els implica desplaçar-se per a treballar terrenys més allunyats. A tot això s’afegeix que a vegades arriben ajudes d’aliments o materials de construcció destinades només a la població desplaçada, quan la necessitat d’ajuda és igualment necessària entre la població local.

Tot això està creant una forta tensió social que Càritas tracta de pal·liar en la mesura de les seves possibilitats però que només pot solucionar-se amb mesures estructurals i amb la intervenció de l’Estat.

A poc a poc són cada vegada més els centres de reassentament que s’aixequen de llarg a llarg de la província. Caritas brinda assistència en molts d’ells mitjançant el suport a la construcció de cases per a reduir l’amuntegament en les famílies d’acolliment i generar millors condicions de vida a desplaçats que, d’una altra forma, viuen baix precàries lones en els campaments de primer acolliment. I sense que aquesta labor finalitzi, és el moment de focalitzar els nostres esforços perquè aquestes famílies comptin amb els seus propis mitjans de vida i aconseguim mantenir un suport psicosocial que està sent tan necessari, reconegut i valorat pels propis desplaçats.

També pots col·laborar a través de:

 CaixaBank ES04 2100 0011 8902 0098 3959 o
Bizum 38191