Càritas anima a cuidar als qui viuen en la solitud, el dolor o la pobresa perquè “Nadal també és estar prop de qui ens necessita”
Càritas llança la seva campanya en un context social marcat per la desesperança
Nadal marca un punt d’inflexió en les nostres vides més enllà de les creences religioses. El màrqueting nadalenc visible des de fa diversos dies, i l’explosió de bondat i generositat que s’ha mobilitzat enfront de la DANA, ens situen en un temps de Nadal anticipat. Sense fer-nos del tot conscients, hem estat testimonis del naixement de Déu en cada brot de donació, de lliurament i de solidaritat.
Els cristians celebrem que Déu neix i continua naixent enmig de la nostra realitat, sigui el que sigui, com un més de nosaltres, i ens mostra el seu amor incondicional a través de milions de gestos que anuncien vida i esperança per a la humanitat. En aquest temps, Càritas llança la seva tradicional campanya amb el lema “Nadal també és estar prop de qui ens necessita”. Amb aquest missatge, Càritas vol recordar que, quan expressem proximitat i cura als qui més ho necessiten, fem possible el miracle de Nadal.
Es tracta d’una invitació universal per a creients i no creients perquè davant el dolor, la pobresa i el sofriment humà totes les persones tenim capacitat d’inquietar-nos i de commoure’ns.
Som conscients que vivim temps complexos en els quals es fa difícil mantenir l’esperança a flotació. La tragèdia causada per la DANA ens fa mal; l’amenaça de l’oblit davant el caos provocat a tantes famílies per les inundacions planeja sobre les nostres consciències; les guerres a Ucraïna i Gaza ens desassosseguen, potser amb més intensitat que altres conflictes per la proximitat; l’èxode de persones cada vegada més joves que arriben a les nostres illes i costes ens desarmen les respostes; la desesperació de no tenir habitatge, ni treball, ni perspectiva d’un futur digne que viuen tantes persones i, especialment, els joves del nostre país, ofeguen d’impotència el nostre anhel d’esperança, i poden convertir aquest Nadal en una autèntica “costa de gener”.
No obstant això, la labor que realitza Càritas a través de totes les persones que participen de milers de formes en tots els seus projectes i iniciatives, donen fe que l’esperança és l’horitzó que ens salva de la mediocritat, la indiferència o la impotència davant el dolor que no podem evitar i a penes restaurar.
Es tracta d’una esperança activa i compromesa que es conjuga amb tres verbs: estar, romandre i acompanyar. Són tres accions que ens situen en la lògica d’un Déu que es fa present en ple segle XXI, de la mateixa forma que ho va fer fa més de 2.000 anys: en el lloc dels marges, en la foscor de la pobresa i la impotència, en l’ombra del que sembla no importar-li a ningú.
Visquem aquest Nadal no perquè toca, sinó perquè tenim una nova oportunitat per a fer possible l’esperança que neix de l’amor gratuït i generós del qual estem fets.
La generositat de la societat obre camí a l’esperança
Per Nadal no sols es consumeix més, sinó que també es comparteix molt més. La Campanya de Nadal és, al costat de la del Dia de Caridad (Corpus Christi), una de les dues ocasions de l’any en les quals Càritas llança a la societat una invitació expressa a la col·laboració econòmica per a sostenir el treball que realitzen les 70 Càritas Diocesanes de tot el país.
La col·laboració privada és un dels pilars que permeten a Càritas dur a terme la seva missió i estar prop de les persones que més ho necessiten, les persones en situació de major pobresa i vulnerabilitat dins i fora del nostre país. Això és possible gràcies a la generositat de socis, donants i col·laboradors privats que han aportat més de 327 milions d’euros, la qual cosa suposa el 67% del total dels recursos invertits l’any passat.
Aquest suport ens ajuda a transformar la pobresa en oportunitats i convertir l’esperança en iniciatives concretes que projecten proximitat i cura cap a les persones.
Aprofitem l’oportunitat de viure un Nadal millor, més pròxima als qui ens necessiten, més generosa i solidària, perquè potser és l’única manera de construir i fer real l’esperança.
